Història

El poble de Montmeló, situat al sud de la plana vallesana, en una zona de pas solcada per importants vies de comunicació, ha estat habitat des de fa milers i milers d'anys.

Les primeres etapes de la seva història es remunten a l'època neolítica, ara fa més de 7.000 anys. Es coneixen gràcies a les restes arqueològiques que des de la dècada de 1960 ençà han estat descobertes al subsòl, en diverses àrees de l'actual nucli urbà, principalment als carrers de Pelai, Francesc Macià, Dr. Robert, Balmes i a l'actual Plaça de la Constitució. Igualment importants són les restes d'època romana documentades sota els carrers de Balmes i de Jacint Verdaguer (vil·la romana de Can Massot) i a la muntanya de les Tres Creus (assentament romà de Can Tacó, conegut actualment com Mons Observans).

A partir de l'època medieval i gràcies a les fonts documentals, la informació sobre la història de Montmeló es multiplica. Els documents, que han estat intensament estudiats pel Centre d'Estudis de Montmeló, emergeixen de molts arxius (Arxiu de la Corona  d’Aragó, Arxiu Diocesà de Barcelona, Arxiu Capitular de Barcelona, Archivo General de Indias, Archivo General de Simancas, Arxiu Parroquial de Santa Maria de Montmeló, etc). En destaca en volum i importància, la documentació conservada a l’Arxiu del Monestir de Sant Pere de les Puel·les, atès que, aleshores, bona part de les terres que avui formen el municipi de Montmeló pertanyien al monestir.

L'explicació que trobareu a continuació està articulada en dues parts: una primera dedicada a la prehistòria i a les èpoques ibèrica i romana que ha estat redactada pel Museu de Montmeló en base a les evidències arqueològiques i una segona dedicada a les èpoques medieval, moderna i contemporània que ha estat redactada pel Centre d'Estudis de Montmeló en base a la documentació escrita.